PARLAMO MONDIAL! – Le duceme lecion: “Verbes (imperativ i condicional)”

LE DUCEME LECION – “Verbes (imperativ i condicional)”

1. Imperativ por le secunde person in singular i plural
ha le mem forme come le tempo presente, il fina se con -a

Exemples:
Lecta!
Canta!

Por le primer person in plural (“nu”) le forme del imperativ
fina se con -amo

Exemples:
Parlamo Mondial!
Andamo!

Le verbe iregulari “ser” in imperativ
devena se! i semo!

Exemples:
Se felice!
Semo contente!

2. Condicional va expresate con -aria

Exemples:
Si yo havi tempo, yo visitaria les.
El certanmente non dicaria lo.

Le verbe iregular “ser” in condicional devena seria

3. Por expresar le subjunctiv (por exemple
un desir a far algo), on usa le parol “que”
i le verbe in su forme ordinari de tempo presente.

Exemples:
Que li ja vena!
Que lo e veritá!

Le continuacion secuara in le prochan lecion.

 

LE DUCEME LECION: exersices

Inserta le formes corecte:

1. Si il evi riche, il (comprar) … un nov casa.
2. Que tu (trovar) … felicitá!
3. Nu (cantar) … ensemble!
4. (Dar) … me cil libre!
5. Si le tempe evi bel, nu (andar) … al excursion!
6. Que lo non (ser) …un plesanteriá!
7. Nu (aprendar) … Mondial rapidemente!
8. (Monstra) … me lo que tu e scribante.
9. Si vu non aprendavi Mondial, vu non (povar) … parlar lo!
10. (Dicar) … lui, que el non conosa lui.

E que tu ja pova usar bien le imperativ i condicional?

Published in: on August 3, 2009 at 2:52 am  Comments (3)  
Tags: , ,

PARLAMO MONDIAL! – Le unceme lecion: “Verbes (introducion)”

LE UNCEME LECION – “Verbes (introducion)”

Infinitiv in le voce activ fina se con -ar

Exemples:
cherchar, soniar

1. Tempo presente va expresate con -a

Exemples:
Yo parla.
Tu lecta.

2. Tempo imperfecte va expresate con -avi

Exemples:
Il cantavi.
El escultavi.

3. Tempo futur va expresate con -ara

Exemples:
Nu dansara.
Vu viajara.

Atencion:
Lo existe solo un verbe iregulari, il e le verbe “ser”
(in englese “to be”)

Tempo presente: Yo e contente.
Tempo imperfecte: Il evi sei amico.
Tempo futur: Li sera tosto ci.

Le continuacion sequara in le lecion prochan.

  
LE UNCEME LECION: exersices

Inserta le formes corecte:

1. Li (viajar) …  tosto a América Sude.
2. Yer yo (visitar)…  le nov butica.
3. E que anque vu intenda da (parlar) …  Mondial?
4. Soldi (ser) …  deman.
5. Tacia te! El (cantar) …  ora, yo vola (escultar) …  .
6. Avan-yer yo (lectar) …  un libre mul interesante.
7. Fa un semana li (comencar) …  da studiar Mondial.
8. Coi (far) …  tu hodie?
9. Dopo-deman li (comprar) …  un nov auto.
10. U (ser) …  le citá, in quel il habita?

E que tu ja memora te cil tri formes i le infinitv?

Published in: on July 23, 2009 at 1:51 pm  Leave a Comment  
Tags: , ,

PARLAMO MONDIAL! – Le deceme lecion: “Agectives i pronomes posesiv”

LE DECEME LECION – “Agectives i pronomes posesiv”

Agectives posesiv in singular:

mi (primer person)
tui (secunde person)
sui (trime person masculin i neutral)
sei (trime person feminin)

In plural:

nostre (primer person)
vostre (secunde person)
lor (trime person)

“votre” pova var usate in singular por monstrar respecte
a le altre person.

Exemples:
Cilo e votre biliete, senior.
Seniora, ple non ublia votre parapluvie!

Pronomes posesiv va create con adicion de “le”,
in plural li receva le “s” final.

Exemples:
Cil libre e le mi.
U e le tuis?

Le pronome “su” significa “sui propre” o “sei propre”.

Exemples:
El ama su filia.
Il ha aportate su cosas.

 

LE DECEME LECION: exersices

Inserta le paroles corecte:

1. Il multo raconta de … travalie.
2. Marco, cilo e … biciclete? Yo anque vola un!
3. Le eleves i … genitores godavi del festin in le scola.
4. Doctor, quel e … opinion?
5. Cil tartete e le … . Non tucha lo!
6. Ha tui fratre visitate le citá? Yo vidavi … auto devan tui casa.
7. Seniores, tute paperes besoniate e ci, ma u e le … ?
8. Li e mul fier de … filio.
9. E que Maria ha ja revenate? Lo e … saco de mano in le coridor.
10. Mi amicos sovente raconta de … viages.

Pova tu ja bien usar tute posesives?

Published in: on July 11, 2009 at 3:52 am  Leave a Comment  
Tags: , ,

PARLAMO MONDIAL! – Le noveme lecion: “Pronome impersonal lo”

LE NOVEME LECION – “Pronome impersonal lo”.

Le pronome “lo” va usate in sense plu abstracte di neutral “il”.

1. Il va usate come englese “it”.

Exemples:
Lo pluvia.
Lo niva.
Lo e un bon idea.

2. Il va usate come englese “there” (ma non un place).

Exemples:
Lo e nulo in le case.
Lo e multe buticas in cil strada.

3. Il va usate come englese “so”.

Exemples:
Arivara li tosto?
Yo suposa lo.

 

LE NOVEME LECION: exersices

Lecta bien le frases secuante i memora te les.

1. Lo e ja tempo.
2. Lo tona duran du horas.
3. Yo non creda lo.
4. Lo e nulo da dicar.
5. Lo deva ser il.
6. E li contente? Si, li e lo.
7. Lo e temporano.
8. Lo e sui falte.
9. Lo non e mi auto.
10. E il famose? No, il non e lo.

Comprenda tu ja, come usar le pronome impersonal?

Published in: on July 7, 2009 at 1:12 pm  Comments (2)  
Tags: , ,

PARLAMO MONDIAL! – Le octeme lecion: “Pronomes personal”

LE OCTEME LECION – “Pronomes personal”

In singular (come nominative i complemente):

yo, me (primer person)
tu, te (secunde person)
il, lui (trime person masculin)
el, lei (trime person feminin)
il, lo (trime person neutral)

In plural (come nominative i complemente):

nu, nos (primer person)
vu, vos (secunde person)
li, les (trime person)

Reflexiv, trime person in singular i plural:
se

 

LE OCTEME LECION: exersices

Inserta le pronomes besoniate in lor forme corecte:

1. E tu Miguel? Yo pensa, que yo conosa …
2. Le amica de Cristina e ora in le citá. Yo ha encontrate … in le butica.
3. El vesta … sempre elegantemente.
4. Yo non pova trovar mi libre. U e … ?
5. Nu atenda ja longuemente. Dica …, cuando venara vu?
6. U e tui fratre? Yo non vidavi … hodie in le scola.
7. Si tu non conosa, come far lo, yo pova dar … un conselie.
8. Un cate lava …
9. Li e tui amicos? Yo non conosa …
10. Yo vola lectar le jurnal. Da lo a …

Memora tu te, come usar le pronomines personal?

Published in: on July 5, 2009 at 3:04 pm  Leave a Comment  
Tags: , ,

PARLAMO MONDIAL! – Le septeme lecion: “Adverbes”

LE SEPTEME LECION – “Adverbes”

1. Adverbes, que va formate de agectives receva in Mondial le terminacion “mente”.

Exemples:
rapide rapidemente

In algue rar casos un agective fina se con le letra “m” (exemple “intim”), alor on ajunta “ente” i le adverbe devena “intimente”. Lo e causate da le regle, selon le quel Mondial non pova har duble letras in su paroles.
Lo exista anque casos non regulari, cuando un adverbe non va formate per “mente”, exemple de agectiv “bon” nu non pova crear le adverbe “bonmente”, il e “bien”! Similmente, del agectiv “male” on non forma “malemente”, ma “mal”!

2. Le comparacion de grades va fate in le mem maner come in caso de agectives.

Exemples:
plu rapidemente
mas rapidemente

In le caso de adverbes non regulari “bien” i “mal” le grade plu alte e “melio” i “pejo”.

3. Tute altre adverbes non formate de agectives ha su propre formes, sin le terminacion “mente”.

Exemples:
u
cuando
come

 
LE SEPTEME LECION: exersices

Forma adverbes de agectives secuante:

1. gentil
2. calde
3. real
4. alte
5. ridicul
6. profonde
7. fier
8. juste
9. mistique
10. particulari

Le formacion de adverbes e simple. Sava tu, come crear les?

Published in: on July 1, 2009 at 2:46 pm  Leave a Comment  
Tags: , ,

PARLAMO MONDIAL! – Le sexeme lecion: “Comparacion de agectives”

LE SEXEME LECION – “Comparacion de agectives”

1. Cuando nu vola dicar, que du cosas ha le mem grade, nu usa le expresion “tan … come …”

Exemples:
Cil montanie e tan alte come cel.
Mi casa e tan grande come le tui.

2. Duran le comparacion nu usa le paroles secuante: “plu” o “men” (in caso contrari) in un expresion usante anque le parol “di“: “plu … di …” o “men … di …” (caso contrari a “plu”).

Exemples:
Cil montanie e plu alte di cel.
Mi casa e plu grande di le tui.

Lo e cuar paroles non regulari: “major” (plu grande), “minor” (men grande), “melior” (plu bon) i “pejor” (men bon). On pova usar le libermente in casos desirate.

3. Por expresar le superlativ nu usa le paroles “mas” o “min” (contrari a “mas”) in le expresion “mas … de …” o “min … de …”

Exemples:
Cil e le mas alte montanie del tute montanies in cil paese.
Cel casa e le min grande casa del tute casas in cil vilage.

In loco de “mas grande”, “mas bon”, “min grande” i “min bon” nu pova usar le paroles non regulari “major”, “minor”, “melior” i “pejor” a condicion, que nu ajuntara le article definate “le” o un de posesives devan cil paroles.

Exemples:
le major citá (le mas grande citá)
sei melior amica (sei mas bon amica)

 

LE SEXEME LECION: exersices

Inserta le paroles besoniate (avoltes lo pova ser du posibilitás, alor selecta selon tui preferance, exemplemente “mas” o “min”).

1. Le flor ruge e plu bel … le blu.
2. El e … saje de tute filies.
3. U e tui … amico?
4. Lo e tri animales: un cate, u porque i un caval.   Le cate e le … grande animal.
5. Donque le caval e le … grande animal.
6. Certanmente un porque e … grande di un caval.
7. Yo creda, que un caval e … grande di un cate.
8. Yo prefera montanies a le mar. Por me le montanies e … bel.
9. No, yo pensa, que montanies e … bel di mar!
10. Lo e anque persones, que dica, que montanies e … bel come le mar.

Comprenda tu ja bien, come funciona le regles de comparacion?

Published in: on June 29, 2009 at 2:53 pm  Leave a Comment  
Tags: , ,

PARLAMO MONDIAL! – Le cuineme lecion: “Agectives”

LE CUINEME LECION – “Agectives”

1. Agectives e invariable. Cuando li describa substantives, que li acompania, li ha sempre le mem forme.

Exemples:
un grande citá
Le citá e grande.

2. Agectives pova devenar substantives. Alor li receva usualmente le article “un” o “le”, que acompania les. Il monstra clarmente, que le parol pre e un substantive, non agective. In plural li receva le terminacion “s” o “es”.

Exemples:
un sage
le sages

3. Si un agectiv, que ha devenate un substantiv monstra un forme feminin, il receva le terminacion feminin “a” in singular i “as” in plural.

Exemples:
un saja (nota, come le letra “g” ha chanjate se a “j”!)
le sajas

 
LE CUINEME LECION: exersices

Crea un substantiv feminin venante de un forme agectival.

1. brave – un brave – …
2. bon – le bones – …
3. seriose – le serioses – …
4. obstinate – obstinates – …
5. sensible – un sensible – …
6. bel – un bel – …
7. strange – le strange – …
8. fol – un fol – …
9. naïve – naïves – …
10. modeste – un modeste – …

Sava tu ja tuto del agectives? Pova tu formar substantives de li?

Published in: on June 28, 2009 at 2:33 pm  Leave a Comment  
Tags: , ,

PARLAMO MONDIAL! – Le cuareme lecion: “Substantives”

LE CUAREME LECION – “Substantives”

1. In singular substantives in Mondial pova finar se per un consonante o un vocal. In plural nu e obligate da ajuntar le letra “s”. Si le ultim letra in singular e un vocal, alor nu ajunta simplemente solo le “s”, ma si un substantiv fina se per un consonante, alor nu ajunta “es”.

Examples:
cosa – cosas
matin – matines

2. In caso de persones i animales lo exista du genres – masculin i feminin. On indica le genre feminin per le letra “a”.

Examples:
amico amica

3. Substantives composate va create in Mondial simplemente. On usualmente non forma un longue parol composate, ma per uso del parol “de” on constructa un expresion, que usualmente poseda tri paroles ” … de …”. Avoltes on usa “a” o “da” in loco de “de”.

Examples:
un butica de legumes
un case a oranjas
un chambre da dormar

 

LE CUAREME LECION: exersices

Forma le plural de substantives secuante:

1. letre
2. ruban
3. digite
4. butica
5. citron
6. ave
7. pulmon
8. senior
9. vespa
10. sonie

Substantives i lor regles non e dificulte. Memora tu te les bien?

Published in: on June 27, 2009 at 3:58 pm  Leave a Comment  
Tags: , ,

PARLAMO MONDIAL! – Le trieme lecion: “Articles”

LE TRIEME LECION: “Articles”

In Mondial lo exista un article indefinate i du articles definate.

1. Article indefinate e “un”

Il va usate por describar le substantives, que va mencionate le primer volte i ancor non e un concrete tema.

Exemples:
un casa, un arbre

Ple notar, que similmente come in altre linguas usante tel articles, non tute substantives pova usar les.
Article indefinate non ha su forme plural. Nu deva alor dicar:

casas, arbres

2. Article definate e “le”. Il va usate por describar algue substantiv ja conosate, ja mencionate avante.

Exemples:
le casa, le arbre

In plural nu dicara:
le casas, le arbres

Cil article pova combinar se con “a” i “de”:

a + le = al
de + le = del

Exemples:
Le cuaderne del elev.
Dica lo al instructor!

Ple notar, que article definate non va usate in caso de algue substantives!

3. Lo exista anque article definate “lo”, usate por expresiones neutre.

Exemples:
lo bon, lo car

“lo bon” significa “alguo, que e bon”
“lo car” significa “algo, que e car”

 

LE TRIEME LECION: exersices

Lecta le secuante frases i esaya da selectar le corecte article. Si nul article e besoniate, scriba nulo. Avoltes du casos e posible: article definate i anque indefinate (in singular), article definate o nul article (in plural). Alor decida vu mem, le quel caso vu selectara. Atencion! In le exersice lo e anque “del” i “al”. Trova le loco por les!

1. Yo vida — homo grimpar sur le montanie.
2. Cil e — libre, de quel yo ha parlate.
3. Mondial e — lingua mul interesante.
4. Deman yo va andar — citá.
5. — bon de cil situacion e lo, que nu ha ancor multe tempo.
6. Yo audiavi — canes aboyar tute le nocte.
7. — flores in tui jardin e mul bel!
8. Bon eufonía e — bel de un lingua.
9. Arbres viel e decoracion — parque, in le quel vu promena vos.
10. — nov in sui travalie e lo, que il ha avanzate da mense pasate.

Sava tu ja bien, cuando usar le article definate, cuando indefinate e cuando usar nulo?

Published in: on June 25, 2009 at 2:36 pm  Leave a Comment  
Tags: , ,