Cuando cil bel filie havi venate a casa, sei matre insultavi lei, por coi el havi revenate si tarde del surce. “Pardona me, matre”, dicavi le filie infelice, “que yo restavi si longuemente”. I cuando el evi parlante cil paroles, fuor de sei boca ha saltate tri rosas, tri perles i tri diamantes grande. “Coi vida yo!” dicavi sei matre con etonamente mul grande. “Lo me sembla, que fuor de sei boca salta perles i diamantes! De coi vena cilo, mi filia?” (Cilo evi le primer volte, que el nomavi lei sei filia). Le infante infelice racontavi lei naïvemente tuto coi havi evenate, i mentre que el evi parlante, saltavi fuor de sei boca multitude de diamantes. “Si lo e cosí” dicavi le matre, yo deva expediar a la mi filia. Maria, regarda, coi e sortante fuor del boca de tui sorora, cuando el parla; non te seria agreable de har le mem habilitá? Tu solo deva andar al surce por prendar acua; i cuando un fema povre demandara de te bevar, tu lei donara lo amablemente. ”
(le continuacion secuara)